Català | Français | Español
Pàgina principal
Estàs situat a: Pàgina principal > Miniats > Modus Operandi > Suports

Suports

El suport de l'escriptura.

Cada època i cada lloc ha usat del que la natura li ha ofert com a suport per a l'escriptura. Des del fang i la pedra fins al paper, hi ha un llarg recorregut. Un recorregut que acompanya la recerca de la simplificació de l'escriptura, a fi i efecte de facilitar la comunicació i la transmissió dels coneixements.

Amb tot, la transmissió dels coneixements de la nostra civilització es basa en tres suports: el papirus, el pergamí i el paper.

Cera, fang, metall i pedra.

Escriptura cueniforme

Aquests suports de l'escriptura ens queden potser més lluny, molt lluny. però en determinats moments foren de cabdal importància. Recordem, per exemple, les tauletes cuneiformes de Mesopotamia, gravades sobre fang; o les planxes de cera on els romans estampaven els seus acords.

Sobre la ceràmica, el metall o la pedra totes les cultures han deixat els seus escrits, els seus pensaments, els seus manaments, les seves lleis, però ja s'allunyen del que avui entenem per cal·ligrafia i s'acosten més al gravat i a l'escultura.

Les escorces vegetals.

Escriptura sobre fulla de palmera

La paraula llibre, ve del llatí liber, que, com a segona accepció, significa el tel que separa l'escorça de la fusta de l'arbre. Això sol ens dóna idea de la varietat de suports escripturístics vegetals que s'han arribat a usar. En citarem dos exemples: l'escorça del bedoll, i la fulla de la palmera.

L'ESCORÇA DE BEDOLL
En certes zones de Rússia, entre els segles XI i XV, l'escorça del bedoll era l'únic suport del que disposaven per a escriure. La rudesa del suport impedia l'ús de plomes o càlams, de manera que gravaven amb un punxó, la seva escriptura cirílica.

LA FULLA DE LA PALMERA
A la Índia, al Tibet i al sud de l'Àsia s'usen les fulles de palmera com a suport de l'escriptura. És una tradició que no ha arribat a desaparèixer del tot, malgrat només sigui quasi testimonial.

Les grans fulles, prèviament assecades, han de ser banyades d'oli per tal d'aconseguir la textura i la flexibilitat necessàries per a escriure sobre seu amb un punxó.

Pròpiament no són llibres, però el conjunt del text format per un seguit de fulles, es enquadernat per dues fustes, una superior i una altra inferior, que protegeixen la col·lecció de fulles de palmera i mantenen la seva unitat de text, a la manera com nosaltres ho fem amb els llibres.

El papirus

El llibre dels morts egipci

La famosa biblioteca d'Alexandria s'omplia amb milers i milers de rotlles de papirus escrits i il·luminats. Des de l'Antic Egipte fins a la llavors moderna Grècia gravaven la seva cultura i la seva ciència en delicats fulls de papirus.

El papirus és una planta sense fulles que neix al Nil, amb la qual, entreteixint, encolant, premsant i polint les membranes que formen el seu tany, es forma els fulls o els rotlles de papirus, coneguts, en llatí clàssic, com a charta. Alexandria era el seu gran productor, i l'Antic Egipte el seu inventor.
És un suport de material noble i d'una bona lluminositat. La durada de la seva vida és superior a la del paper, però bastant inferior a la del pergamí.

El pergamí

Diu la llegenda que la biblioteca d'Alexandria estava gelosa de la importància que estava adquirint la biblioteca de la ciutat de Pèrgam. De manera que decidí, per evitar la seva competència, restringir l'exportació de papirus i així impedir el treball dels copistes de la biblioteca de Pèrgam. Els de Pèrgam, però, lluny de preocupar-se, inventaren un nou suport a base de pell, el pergamí. Dit així en honor a la ciutat de la seva naixença.

El pergamí i la vitel·la és la pell de qualsevol animal  neta de pèl i carn, i estirada durant el seu assecat. Les pells més usades, per motius ben evidents, han sigut les de vedell, cabrit i xai. És famós el pergamí verge, que s'obtenia a partir de la pell d'un animal no-nat.

Durant l'edat mitjana, a Europa i al Mediterrani, és el suport preferentment usat, tot imposant-se sobre el papirus, fins que finalment el paper s'imposa, amb el naixement de la impremta. El seu gran avantatge és la seva longevitat i la gran lluminositat que posseeix. En contra hauríem de destacar el molt que l'afecten els canvis d'humitats i de sequedats.

Com a material d'enquadernació del còdex, és a dir del llibre tal com és avui, és apreciat en gran manera.

El paper

El paper és el suport cal·ligràfic, actual, per excel·lència. Es fa a partir de la cel·lulosa obtinguda a partir de fibres vegetals. A les grans indústries papereres aquesta cel·lulosa ve de la polpa obtinguda de la trituració dels troncs dels arbres. En els petits molins paperers de caire artesanal, on es busca una qualitat significativa i se segueixen tècniques tradicionals, usen draps triturats i seleccionades plantes i escorces vegetals, per tal d'aconseguir una determinada qualitat i textura.

L'avantatge del paper sobre d'altres suports rau en el seu baix cost i fàcil obtenció - fabricació, així com per la possibilitat d'aconseguir fàcilment grans formats. En contra tenim la seva relativa curta vida i la falta de llum que té, per exemple, el pergamí.

Segons la llegenda, el paper és un invents xinès fet a l'any 105 de la nostra era, per un tal Tsai-lun, qui presentà a l'Emperador de la Xina un paper fet de draps triturats. Al segle VIII, continua la llegenda, els àrabs apressaren uns comerciants xinesos dels que aprengueren els secrets de la fabricació del paper. Finalment, vers el 1100, a través de Còrdova, Toledo, Palerm i Grècia, s'estén per tota Europa.

La realitat és que a la Xina s'han trobat documents redactats sobre paper anteriors al s. II abans de la nostra era, i que al s. VIII de la nostra era, Samarcanda és un important centre productor de paper.

Octavi Aluja 2008 | Tots els drets reservats | Avís legal | Condicions d'us | Contactar